LA MALLERENGA DE L'ASILO Es curiós que de vegades fas descobriments totalment fortuïts. Ja fa una pila d'anys, cap al 2009, davant de l'Asilo de Sant Andreu, vaig trobar 5 pollets plomats de mallerenga carbonera que no volaven i em vaig afanyar a intentar salvar-los de les rodes dels cotxes i d'altres perills. El primer que vaig fer va ser observar don podien procedir. No ho vaig poder endevinar. Deduint que els pares dels pollets fossin prop, vaig veure que al pendent de terra de sobre túnel de les vies hi havia un arbre. Vaig agafar-los un per un i llençar-los ben alt per tal de que arribessin a l'arbre que hi ha al talús, que és on pensava que podrien ser els pares de les criatures. I amb aquesta acció pensava que no hi havia solució al problema don havien sortit les petites mallerengues. Però vet aquí que més d'una dècada desprès d'història continua. Davant l'entrada hi ha: un ficus, el passadís i una olivera; aquesta tocant a la paret de la capella. A la teulada d'aquest edifici hi ha uns colzes de ceràmica, que penso serveixen per ventilació. L'altre dia tornant de la classe d'anglès vaig veure una mallerenga que es ficava a l'olivera, i com sempre vaig intentar de treure el mòbil per tal de fer una gravació o una foto. Però no va ser possible. L'ocellet va estar uns segons esporgant el arbre, i de sobte veig que es fica per l'últim dels colzes de ventilació de la teulada de la capella. És ben curiós els llocs on aquests ocells escullen per tal d'ubicar el seu niu. Quan era petit al meu poblet castellà vivia en una casa que a darrera hi havia una terra de cultiu amb un roure molt gran al mig, i flanquejada a l'oest per tres cases adossades la del meu avi i les dels dos germans seus. La casa del meu avi matern, era la última del poble, era de tres alçades. Al segon pis hi havia tres habitacions a la part de darrera i dues al davant. En una de les habitacions de darrera per la part externa hi havia una de les pedres calcàries que tenia un forat que comunicava amb la tarima de l'habitació. Aquest forat durant dos o tres anys va ser on una parella de mallerengues "herrerillos carboneros" van fer el seu niu. Posteriorment un eixam d'abelles van establir-se i per tal d'arribar a collir la mel vam haver de serrar les tarimes de sota del llit. Comentant aquest fets amb un mestre company de fatigues quan treballava a Santa Coloma em va comentar que a casa seva un altra parella va fer el niu en un càntir que estava penjat a la paret de la façana de casa seva. Com veiem les mallerengues aprofiten els forats que tenen a l'abast. És per això que des del 2010 a l'Escola M Unamuno de Sta Coloma els alumnes de 6è han fet caixes niu i les han penjat a la zona d'esbarjo que hi ha al camí de la Font de l'Alzina. El curs passat aquesta activitat no es va poder realitzar pel tema de la pandèmia, però ja hi ha les deu caixes niu plantejades, pendents de que els alumnes de l'Escola puguin muntar-les.