Els tenim a tocar¡¡

A la nostra Barcelona tenim tan aprop alguns animals que no ens calen gàbies, ni terraris per gaudir d'ells.
La meva il·lusió fora sensibilitzar la gent per tal de que senti i s'adoni de la seva presencia, i del profit que de molts d'aquests animals treien sense ser conscients.
Jo tinc una teoria; que des de que els carrers s'han poblat d'arbres, i que com les condicions ambientals de la nostra ciutat no els afavoreixen, són més propensos a desenvolupar paràsits, i que precisament per aquest fet els predadors d'aquests insectes, els ocells, s'han acostat a la ciutat.
De sempre m'ha agradat observar els ocells. I em vaig sorprendre que quan vaig arribar a Barcelona, en el 69, no hi havia tants arbres als carrers, però als pocs llocs on hi havia gespa amb arbrat es veien merles, curiosament encara que hagués tràfic intens i gent passant contínuament, no s'espantaven com succeïa al meu petit poble castellà que fugien de seguida no més que et sentien de lluny. En moltes ocasions els observava llargues estones quiet i tenien un comportament com si no s'adonessin del que els envoltava.
Aquests ocells canten, el mascle, al capvespre i a l'alba. Tenen uns xiulets que es podem imitar fàcilment i si qualsevol xiula imitant-lo automàticament responen amb altra variació com si fos un repte, i això es pot allargar tant com vulguis, no s'acaba mai. Això ho vaig a aprendre del meu germà que ho feia quan anaven a l'hort a regar i els sentien cantar enlairats en els oms de la riera, i em feia molta gràcia.
Els ocells són tan agosarats que davant dels nostres nassos són capaços de fer el niu, però ho saben fer tan bé, que no aconseguim veure'ls a simple vista. Hem de seguir-los amb molta cura per descobrir els nius, aquestes autèntiques obres d'art.
Durant més d'una dècada he fet de mestre en un col·legi de Badalona i tots els anys en un pi del mig del pati al devanit de la finestra de la classe feien el niu una parella de verdums i tan sols una vegada, per culpa d'un cop de pilota, van caure al terra tota la pollada ja plomats i vam aconseguir es salvessin de la desfeta impulsant-los per tal de que arribessin al pi, on eren esperats pels seus pares.
Hi ha dues parelles de caderneres que fan niu al carrer Joan Torras, cada any en aquest carrer en els negundos que hi ha davant d'Automòbils Conchita cria una parella de verdums, altra fa niu a la plaça Mercadal. Fa dos anys vaig trobar tres mallerengues que havien caigut del niu al lateral de la Meridiana davant del Asil, les vaig deixar al marge que hi ha entre el lateral i la Meridiana i a de seguida vaig observar que s'acostaven els seus progenitors. Al meu carrer S. Hipòlit, a les poques eixides que resten, cada any crien les merles a les heures, buganvilles i heures enfiladisses.
Al capvespre en molts arbres dels nostres carrers els pardals i els estornells es reuneixen per passar la nit, formen un xivarri molt particular. A la tardor els estornells acostumen a fer estols de varis centenars i volar en formes tan peculiars i cadencioses que més d'una coreografia de ballet no aconsegueix a mostrar tanta bellesa i coordinació. Aquest fenomen es pot observar a la Pça. Catalunya. De visita a Carcasone vam estar una bona estona contemplant aquestes evolucions. També se'ls pot observar també a Tarragona a les in-mediacions de la estació de RENFE.
M'agrada molt anar córrer per la riba del Besos i contemplar i sentir ànecs, fotges, garses, esplugabous, orenetes, falciots, i alguna vegada ansares i rossinyols. Tot i que el riu no està del tot recuperar bull de vida tant a la matinada com ai capvespre amb les evolucions de ratpenats. Es una delícia veure com els estols de falciots i orenetes cerquen els insectes per alimentar-se. Els falciots fan cercles per envoltar les seves preses. Les orenetes a ran de gespa van pentinant per treure's el seu aliment, inclús em segueixen per aprofitar si qualsevol insecte que s'espanti al meu pas. L'altre dia estaven segant l'herba i unes deu orenetes envoltaven el talla-gespa a l'espera dels insectes. De vegades he vist al xoriguer aletejant quiet per tal de albirar els talps, ratolins o sargantanes i trobar el seu aliment.
Aquestes sensacions m'agradaria plasmar-les en documentals per tal de fer veure que no calen gàbies per gaudir dels ocells. Voldria que, igual que s'ha fet amb els falcons de la Sagrada Família, es pogués contemplar amb una webcam el cicle vital d'aquestes criatures. També, fora bo, que es fomentés des de les escoles la fabricació i col·locació de caixes niu, per les mallerengues, i refugis pels ratpenats i altres ocells, que tenen tantes dificultats en trobar llocs adients per fer el niu.